Havanera catalana "L'Empordaneta"

Aquesta havanera, nascuda del remor del mar de la platja gran de Palamós,
és un trosset de vida embolcallat d'un ritme mariner ben nostrat

L'Empordaneta

De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet d’amor, tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls d’una empordanesa.

Si veiés els seus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el seu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-li a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.

Si la mar em guarda el secret
li diré: ‘res no fracassa
quan l’amor és fort i punyent
i no et sent la teva estimada’.
Mesos veiérem passar,
pluges i mars de nostàlgia,
records que es van esborrar
en captivar la seva mirada.

Si em diguessis que si
deixaria el bell bot,
buit per la tendresa
de les imatges i dels vells records.
Si ara el sol ja no es pon
en el nostre horitzó,
deixem que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.
Deixa que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.

De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet de tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls de l’Empordaneta.

Si puc veure els teus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el teu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-te a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.