Sovint no cal haver nascut en un lloc per sentir-se'l seu.
Aquesta cançó parla del meu poble, Palamós.
Si no hi heu estat, us en fareu una idea...
EL MEU POBLE
Fill de Reis, la teva sang sols pot ser blava.
Potser per això, també els pirates van desitjar-te.
Jo no sé quants amors vas veure nèixer en aquell bell port.
Ni quants bots condemnats a ser el bressol dels teus llops de mar.
Tant se val, tots m’han explicat
com l’encís dels teus paratges els costava abandonar.
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
Rius de gent admiraran el teu paisatge.
Somniaran en retornar de matinada.
Són uns temps molt millors que grans riqueses o possessions;
és el temps d’atrapar la llibertat pintant-la de blau.
No hi haurà cap més vila a prop del mar,
que m’esborri les aromes que a tu et venen a trobar.
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
Somniaran en retornar de matinada.
No hi haurà cap més vila a prop del mar,
de Bell-Lloc fins a la Fosca,
de Castell al Campanar,
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
Palamós és per als poetes el racó del blau planeta que els ulls verds voldran mirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada