A la Platja Gran de Palamós, un dia de setembre a quarts de deu del matí, es pot entendre perfectament el significat de la paraula "llibertat": el campanar, la remor de les ones, les gavines, un mar pla i la platja gran completament oberta
divendres, 17 de setembre del 2010
dijous, 26 d’agost del 2010
Cançó "El meu poble"
Sovint no cal haver nascut en un lloc per sentir-se'l seu.
Aquesta cançó parla del meu poble, Palamós.
Si no hi heu estat, us en fareu una idea...
EL MEU POBLE
Fill de Reis, la teva sang sols pot ser blava.
Potser per això, també els pirates van desitjar-te.
Jo no sé quants amors vas veure nèixer en aquell bell port.
Ni quants bots condemnats a ser el bressol dels teus llops de mar.
Tant se val, tots m’han explicat
com l’encís dels teus paratges els costava abandonar.
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
Rius de gent admiraran el teu paisatge.
Somniaran en retornar de matinada.
Són uns temps molt millors que grans riqueses o possessions;
és el temps d’atrapar la llibertat pintant-la de blau.
No hi haurà cap més vila a prop del mar,
que m’esborri les aromes que a tu et venen a trobar.
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
Somniaran en retornar de matinada.
No hi haurà cap més vila a prop del mar,
de Bell-Lloc fins a la Fosca,
de Castell al Campanar,
Palamós és la més bella d’entre totes les estrelles que hi ha al cel de l’Empordà.
dimecres, 25 d’agost del 2010
Havanera catalana "L'Empordaneta"
Aquesta havanera, nascuda del remor del mar de la platja gran de Palamós,
és un trosset de vida embolcallat d'un ritme mariner ben nostrat
és un trosset de vida embolcallat d'un ritme mariner ben nostrat
L'Empordaneta
De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet d’amor, tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls d’una empordanesa.
Si veiés els seus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el seu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-li a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.
Si la mar em guarda el secret
li diré: ‘res no fracassa
quan l’amor és fort i punyent
i no et sent la teva estimada’.
Mesos veiérem passar,
pluges i mars de nostàlgia,
records que es van esborrar
en captivar la seva mirada.
Si em diguessis que si
deixaria el bell bot,
buit per la tendresa
de les imatges i dels vells records.
Si ara el sol ja no es pon
en el nostre horitzó,
deixem que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.
Deixa que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.
De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet de tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls de l’Empordaneta.
Si puc veure els teus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el teu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-te a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.
De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet d’amor, tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls d’una empordanesa.
Si veiés els seus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el seu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-li a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.
Si la mar em guarda el secret
li diré: ‘res no fracassa
quan l’amor és fort i punyent
i no et sent la teva estimada’.
Mesos veiérem passar,
pluges i mars de nostàlgia,
records que es van esborrar
en captivar la seva mirada.
Si em diguessis que si
deixaria el bell bot,
buit per la tendresa
de les imatges i dels vells records.
Si ara el sol ja no es pon
en el nostre horitzó,
deixem que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.
Deixa que ara la lluna
ens il·lumini el port del teu cor.
De la platja del Bogatell
salpà un bot rumb a la frontera,
fet de tendresa i va ple
de passió per la seva terra.
Anys van haver de passar
fins a tocar terra ferma.
Mai més el bot va salpar
en veure els ulls de l’Empordaneta.
Si puc veure els teus ulls
pel matí en despertar,
no us penseu que abandono
el bot a l’aigua
i no estimo la mar.
Cercaré en el teu cor
un racó arrecerat
on varar el bell bot
dient-te a cau d’orella:
‘no te’n vagis mai’.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)